Ordenar la nostra successió II

El passat mes de juny us explicàvem què passa amb el patrimoni d’una persona quan mor (el causant). Dèiem que es pot fer a través d’un testament amb una o altra forma, però també que existia la possibilitat que a falta d’aquest la Llei s’encarregués de determinar qui té dret a l’herència, com s’articularà la successió.

La Llei, doncs, a falta de la voluntat del causant, s’encarrega de suplir-la, obrint-se així el que es coneix com la successió ab intestato o intestada. S’ocupa d’ella el Títol IV del Llibre IV del Codi Civil de Catalunya i concretament l’article 441-1 estableix que la successió es regeix per la Llei quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o quan el nomenat hereu no arriba a ser-ho; és a dir quan no hi ha testament (o quan aquest no té institució d’hereu, que aleshores és un codicil) o quan l’hereu no pot arribar a ser-ho, bé per premoriència (mor abans que el causant), bé per indignitat successòria (article 412-3 del Codi Civil de Catalunya).

Amb aquesta varietat de supòsits que porten a la successió intestada, val la pena doncs, conèixer com la Llei estableix que es produirà la successió d’una persona.

Doncs bé, el Codi Civil de Catalunya estableix que els hereus d’una persona en la successió ab intestato siguin persones que s’identifiquen per la seva relació familiar amb el causant: de parentiu o de matrimoni (o equivalent unió estable de parella).

En primer lloc els parents cridats són els fills o, en cas d’haver mort amb anterioritat al causant, els descendents dels fills mitjançant el dret de representació. Si el causant en tal cas manté el vincle matrimonial o la unió estable de parella, el cònjuge que el sobreviu té certs drets sobre l’herència, passant a ser usufructuari universal dels seus béns i drets. En segon lloc, i faltant els fills i descendents, la Llei crida a succeir-lo al cònjuge sobrevivent.  En tercer lloc i si el causant mor sense descendència i sense cònjuge, els cridats són el pare i la mare i, defectivament, els seus ascendents ulteriors. I si falten tots els anteriors, l’herència es defereix als parents en línia col·lateral: els germans i nebots (aquests per dret de representació) i si falten aquests, la resta de parents col·laterals sense dret de representació fins al quart grau (cosins). I per últim, i si faltessin totes aquestes persones, l’hereva passa a ser aleshores la Generalitat de Catalunya.

Amb tot, és fàcil concloure que en la majoria dels casos i per preservar certs interessos, és preferible atorgar testament per tal que l’última voluntat d’un estigui ben determinada. Mai se sap què pot passar, però el testament és revocable (poc modificar-se quan es vulgui) i permet ordenar a qui i com es repartirà l’herència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s