Com sabran per pròpia experiència, o bé perquè algú proper s’hi ha trobat, els divorcis i separacions judicials de parelles que tenen fills són, en la majoria dels casos, un focus de grans conflictes. El motiu? Les qüestions dineràries en relació a la manutenció dels menuts de la casa, els més perjudicats quan no hi ha acord possible. Em refereixo a les pensions d’aliments i el seu càlcul, un problema complex.
La pensió d’aliments a favor dels fills és aquella contribució del pare o mare que no té atribuïda la custòdia en els aliments que ha de prestar al seu fill, un dels deures que la pàtria potestat imposa a tot progenitor. L’establiment de la pensió d’aliments es fa necessari en tant que el que té la guarda i custòdia del menor hi conviu la major part del temps i n’assumeix la major part de la despesa que suposa la seva manutenció. Per tal que ambdós progenitors contribueixin d’igual manera en els aliments al menor, es determina quina quantitat li correspon al progenitor no custodi d’aquesta manutenció.
En temps de vaques grasses els progenitors en crisi matrimonial acostumaven a posar-se d’acord amb més facilitat a l’hora d’establir quina seria la quantia dels aliments a prestar. Aleshores els recursos no escassejaven. En canvi, instal·lada la crisi al nostre país, la realitat ha estat ben diferent i no només es discuteixen els aliments quan es produeix el divorci, sinó que ha augmentat el nombre de casos en què es sol·licita una revisió de la pensió perquè les circumstàncies econòmiques de qui prestava aliments ja no són les mateixes, han empitjorat.
En aquest context, i després d’anys de demandes per part dels operadors jurídics, el passat 12 de juliol el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) posava a disposició tant dels professionals del Dret (jutges, fiscals i advocats) com dels ciutadans, unes taules orientadores per a determinar les pensions d’aliments dels fills en els processos de família.
Tot i no vinculants, es tracta d’una mesura que no podem fer més que aplaudir.
La seva elaboració ha anat a càrrec del grup de treball de jutges de família per tal de tenir un instrument de càlcul dels aliments que serveixi per dotar de major seguretat jurídica als procediments en l’àmbit del Dret de Família, permetent preveure en certa mesura la resposta judicial, tot facilitant l’acord dels progenitors i evitant així els procediments contenciosos.
Es tracta d’uns barems adaptats a la jurisprudència i calculats conforme a bases científiques amb el suport tècnic de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que tenen en compte quines despeses pot tenir un menor (sense incloure-hi l’educació i l’habitatge), i que varien segons els ingressos de cada un dels progenitors, tot incloent-hi coeficients correctors segons la Comunitat Autònoma i el tamany de la ciutat en les quals resideix el menor.
Així doncs, a dia d’avui, en el cas d’un progenitor terrassenc que no tingui la custòdia del seu fill, que tingui uns ingressos de 700 euros i que qui tingui la custòdia no tingui ingressos, hauria de pagar d’aliments a favor del seu fill una pensió de 226 euros, segons aquestes taules orientadores.
Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper d’agost de 2013.
El MÓN JURÍDIC D'ELISABET PLANAS 