L’Ajuntament de Terrassa i la taxa als pisos buits

Al Ple Extraordinari celebrat el passat 31 d’octubre l’equip de Govern de l’Ajuntament de Terrassa va tornar a penjar-se una medalla aprovant en solitari, dins del paquet de tributs municipals a aplicar l’any que ve, la creació d’una nova taxa que gravarà aquells habitatges que portin buits més de dos anys. En un dia tan assenyalat del nostre calendari calia repartir alguna castanya, i en aquest cas els va tocar el rebre als propietaris.

La taxa als pisos buits és un instrument que s’ha intentat introduir per molts Governs com a mesura estrella de cara a la galeria, ja siguin municipals, autonòmics o estatals amb l’aparent propòsit, segons ells, de fomentar el lloguer i augmentar l’oferta d’habitatges en arrendament. Potser ens tenen per molt crèduls, però aquest tribut a Terrassa no només persegueix aquesta meta, sinó que l’Ajuntament té un altre objectiu molt clar i més prioritari: recaptar i garantir-se uns ingressos per fer front al seu endeutament. Aquesta intenció no escapa a ningú quan les ordenances fiscals pel 2014 preveuen un augment de l’1,5% de la majoria de tributs (l’índex d’agost, que és superior a les previsions que hi ha per final d’any) i quan des del 2011 l’IBI ha patit un increment del 20%.

Aquests últims dies s’ha conegut que d’entre els 18.077 desallotjaments o desnonaments executats durant els mesos d’abril i juny d’aquest 2013, el 58,23% tenien lloc per impagament del lloguer, tal i com revelen les dades del segon trimestre del 2013 publicades pel Consell General del Poder Judicial.

Creuen que amb aquestes xifres el mercat del lloguer pot fomentar-se a través d’una taxa que gravi els pisos buits? Personalment, crec que no. Calen reformes més profundes i hi ha altres mesures més eficaces i de més fàcil aplicació. No oblidem que, com dèiem, augmentar l’oferta de lloguer no és l’únic que pretén l’equip de Govern de l’Ajuntament de Terrassa, sinó que el que vol realment és recaptar, i si pot fer-ho contentant els seus votants, millor que millor.

Malgrat que el passat 6 de juny entrava en vigor la nova Llei 4/2013, de 4 de juny, de “mesures de fexibilització i foment del mercat del lloguer d’habitatges” que modifica la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994, i que des del 31 d’octubre de 2011, mitjançant la Llei 37/2011 es va aprovar una reforma important del procediment judicial per tal d’agilitzar la reclamació de l’impagament del lloguer i el desnonament del llogater morós, els costos de temps i diners que genera al propietari segueixen sent desmotivants. Per aquest motiu, molts petits propietaris, particulars, prefereixen mantenir el seu immoble buit davant d’aquests riscos.

Encara és d’hora per saber a qui s’aplicaria aquesta taxa, si a tot propietari, particulars i empreses, o només a les entitats bancàries i els promotors, que seria el més convenient i eficaç. D’entrada, però, i amb les dades que hem comentat, no sembla que aquesta taxa pugui tenir èxit ni per fomentar el lloguer, ni per recaptar més d’un ciutadà cada dia més empobrit i a qui la pressió fiscal que l’Ajuntament de Terrassa aplica asfixia cada vegada més.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de novembre de 2013.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s