El Jutjat de Família de Terrassa

Fa pocs dies els parlava del futur que espera als jutjats de la nostra ciutat, i m’hi referia com un exemple d’eficiència en relació amb els partits judicials de la zona. Si bé arreu la Justícia acostuma a ser lenta, a Terrassa tenim la sort que no ho és tant com ho és a Rubí o a Sabadell, per exemple.

No voldria treure mèrit al personal que dota la ciutat de la justícia terrassenca, però la imposició de taxes per a la presentació de demandes o recursos ha ajudat molt a mantenir aquest “bon” ritme judicial. I tot això, es clar, a base de tancar la porta de l’accés a la Justícia a la classe mitjana, que per litigar es troba amb un peatge més que alt. Ja és trist que per millorar el servei judicial s’hagi de recórrer a retallar drets. Si aquest 10 de desembre celebrem el 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, resulta tot un despropòsit que aquest 2013 s’hagi aprovat una llei que imposi el pagament d’unes taxes judicials tan abusives que ens privin d’exercir el nostre dret a una tutela judicial efectiva (que consagra l’article 24 de la Constitució, per cert).

A la limitació de l’accés a la Justícia, en els casos sobre Dret de Família (divorcis, procediments de guarda i custòdia) hi hem d’afegir la crisi econòmica dins el nucli familiar. La dependència econòmica de moltes parelles o matrimonis propicia el manteniment de la relació en detriment del trencament. Així, el Consejo General del Poder Judicial detecta després de diversos exercicis en creixement, un retrocés interanual en el volum de divorcis ingressats durant el 2013. Alhora, la situació econòmica de les famílies comporta que arribats el punt de posar fi a la convivència, s’elegeixi la via de l’acord per davant del litigi. Segons dades del Consejo General del Poder Judicial, al llarg del 2013 els procediments de divorci contenciosos han caigut el primer trimestre un 6,8% i un 1,9% el segon a nivell estatal. A Terrassa, en concret, durant el segon trimestre d’aquest any s’han iniciat 140 divorcis de mutu acord enfront de 86 de contenciosos.

Aquests resultats només s’expliquen per la creació de les taxes judicials i la mala situació econòmica de les famílies (la gent no s’estima més, no; els problemes familiars segueixen existint).

A Terrassa, malauradament, ens trobem que a les taxes i l’economia de les famílies caldrà sumar-hi un Jutjat de Família que acumula un retard important i greu. El Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Terrassa, l’especialitzat en processos de família, era fa un parell d’anys un dels que millor funcionava al nostre partit judicial. Ara, en canvi, es troba totalment col·lapsat. Només perquè se’n facin una idea: sobre la taula tinc un procediment contenciós de guarda i custòdia de fills menors d’edat que va començar amb una demanda presentada a finals del mes de maig; saben per quan tenim assenyalada la vista que ha de decidir les mesures provisionals (provisionals, sí!) en relació a aquests fills menors d’edat? Pel setembre del 2014. Davant d’aquestes dades, el consell és posar-se d’acord si es volen divorciar en un termini de temps raonable. Però realment és necessari això? Hi ha una Justícia efectiva com la que consagra l’article 24 de la Constitució?

Es deuen estar preguntant com pot ser que tingui aquest problema un Jutjat de Família tenint en compte el que els explicava. Sincerament, també em pregunto el mateix. Ho deixo aquí.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de novembre de 2013.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s