Necesito un abogado

Cómo escoger a un buen abogado y qué puede hacer por ti

Necesito_un_abogado

El setembre i l’escurçament dels dies ja és aquí i amb ell l’inici d’un nou curs. Esdevé sempre un bon moment per, amb l’energia acumulada durant les vacances, tornar a començar a la feina amb tota la força i la motivació per encarar allò que hagi de venir, i que benvingut serà. Els reptes sempre són positius.

Per reprendre un camí que ja és vell, que m’acompanya cada any des de en fa uns quants, i que convida a la reflexió i al replantejament (que es troben molt més lluny a finals de juliol), necessitada d’aire fresc per reiniciar-me progressivament, vaig fer una visita a la biblioteca del meu col·legi, el de Terrassa. Buscava un llibre que no fos jurídicament dens, ni una monografia d’una matèria molt concreta; més aviat volia un aperitiu lleuger pel copiós àpat que després anirà servint-se dia rere dia, el qual assaboreixes amb gana però que de vegades se t’indigesta, t’atipa, t’ofega (parlo de les tribulacions que van arribant entrat el curs, que et fan sentir sense temps).

No us enganyaré. Sabia exactament què cercava. Es tracta del llibre que enguany publicava un gran jurista i professor que al seu dia m’havia tingut present (i li he de dir que molt interessada, encara que a vegades pogués no semblar-ho) a les aules de la universitat, el Dr. Jordi Nieva. Amb ell vaig aprendre el Dret Processal sencer. Totes les diferents assignatures en què es dividia aquesta branca del Dret en aquell moment al pla d’estudis de la Central les vaig cursar amb ell com a professor. I va ser una sort. Amb ell el Dret Processal es convertia en una matèria que, lluny de ser senzilla, entenies i, consegüentment aprenies, de seguida.

L’obra en qüestió, titulada com la rúbrica d’aquest escrit, versa sobre la figura de l’advocat en general, i del bon advocat en particular. L’objectiu del professor Nieva és explicar qui som els advocats, quina és la nostra funció, com és desitjable que la portem a terme i el valor de la mateixa. Pretén adreçar-se al ciutadà, a qui considera li manca sovint aquest coneixement, per allò que ha rebut a l’escola i posteriorment en els seus estudis superiors, a la feina; però recomana també la lectura de les seves pàgines als propis protagonistes del seu text, als advocats.

El llibre, poc extens pel que fa a nombre de pàgines (140), però no poc contingut, s’estructura en set capítols que tracten sobre les qüestions més rellevants de l’advocacia. Desenvolupats a través d’un llenguatge planer i entenedor, súmament didàctic (en això el professor Nieva n’és un autèntic expert), ofereixen pinzellades sobre l’advocat, l’entorn en el qual exerceix la seva professió, hostil molt sovint actualment; la seva formació, tant la inicial com la continuada, que desitjablement hauria de procurar-se tot advocat durant la seva vida professional; com ha de prestar els seus serveis: la importància d’escoltar el client, exposar-li les possibles solucions després d’un estudi profund de l’assumpte, el tracte, la tan essencial confiança entre client i advocat. Nieva també explica com valorar si un advocat és bo i l’adequat per al problema que un pot tenir, la necessitat d’especialització, molt positiva per a intentar solucionar un assumpte, sigui complicat o no. Ens parla també de la remuneració que és just que rebi pels seus serveis, per l’estudi del cas i els diferents passos que s’han de dur a terme segons del que es tracti.

Però sobretot vull destacar dues qüestions que Nieva tracta i que considero de vital importància avui i que massa vegades oblidem.

Una d’elles és la imperiosa necessitat del consell professional d’un advocat en el moment adequat. Cal acudir a l’advocat, i no a un altre professional (en això hi insisteix i hi aprofundeix molt), quan ens trobem davant d’una decisió que pugui requerir-lo perquè ell és qui entén la llei, la seva interpretació i la seva aplicació (almenys tot això li és exigible). Posarem un exemple on malauradament massa vegades s’oblida que l’advocat és necessari: quan volem llogar un habitatge (com a propietari o com a llogater), o en volem adquirir o vendre un; tothom necessita un lloc on viure, amb la qual cosa és un moment el de llogar, comprar o vendre un habitatge, en el qual ens trobarem tots, almenys una vegada a la vida.

Nieva reflexiona sobre l’errònia convicció en el ciutadà d’avui, que la intervenció d’un advocat no cal fins que no té un problema. Això, diu, és així perquè aquest no té prou coneixements del món jurídic, ni dels seus drets (tampoc els més fonamentals), ni dels seus deures. Sembla impensable que la societat no els conegui quan la vida la conformen situacions i actes que generen drets i deures contínuament, oi?, es pregunta Nieva. I aquesta ignorància (es planteja si pretesa per alguns dels que ens governen) deriva de la manca de formació sobre una matèria, la jurídica, tan bàsica per viure. Critica que a les escoles o als instituts no s’ensenyi als alumnes sobre els conceptes més bàsics del Dret, que els plans d’estudis no el contemplin. I no puc estar-hi més d’acord. Si no conec els meus drets, no sé que puc exercir-los, com tampoc sé que he de complir unes obligacions si ni tan sols tinc la idea que existeixen.

De molts actes de la nostra vida se’n deriven drets i deures i moltes vegades no se n’és prou conscient. I si tenim algun indici d’estar adquirint-los, cal que anem a veure l’advocat.

Enllaçant aquesta qüestió amb una segona que volia destacar sobre les que tracta el llibre, Nieva també ens parla del cost (o millor dit, el valor) que té o ha de tenir un advocat i el servei que presta. Si tornem a l’exemple d’abans, a adquirir un pis, al contracte de compra del meu futur habitatge, ens hem de preguntar: per què necessito l’advocat? Per què he de gastar-me uns diners amb un advocat si l’operació és senzilla? Doncs perquè acudir a temps a un advocat pot prevenir no pocs futurs problemes. I si aquesta intervenció de l’advocat tindrà un preu, que potser al moment a hom li pot semblar una despesa supèrflua (i reitero que no ho és), no tingueu dubte que srà la millor inversió que haurà fet. Perquè els problemes que hom pot evitar, de ben segur que tindran després una solució més complicada i, per tant, més cara. Nieva compara encertadament la visita a un advocat amb la visita a un metge.

La conclusió final a la qual arribo i a la qual m’ha portat personalment la lectura d’aquest llibre es a la importància que té l’advocat, i en concret, l’advocacia preventiva. Tenir un advocat a temps quan ens disposem a dur a terme un acte que implicarà drets i deures per a nosaltres i per a tercers és sempre una assegurança.

Com és evident i es desprèn del que he exposat fins aquí, el llibre del professor Nieva ha resultat ser el millor bàlsam per a reprendre l’activitat després de les vacances. M’ha donat més empenta per a fer valer la meva professió i refrescat lliçons tan lligades a l’exercici en relació amb el tracte i l’atenció a cada client i les seves especialitats. En recomano la seva lectura a tots els advocats que comencen, però especialment als que fa temps que estan en aquest món professional. I sobretot aconsello llegir a Nieva als ciutadans: entendran fàcilment un món que sovint els sembla molt llunyà, un món al qual mai hauran de recórrer o refugiar-se, equivocats de totes totes.

Anuncis

Retorn a la rutina

Torno a saludar-vos després d’uns quants dies sense aparèixer amb cap publicació nova. Pel motiu dubto que calguin explicacions, ja que com tots haureu pensat, si he estat desconnectada ha estat per vacances. Els advocats més aviat processalistes, com una servidora, sovint només podem agafar-les a l’agost, moment en què els terminis judicials no corren i ens deixen inspirar una mica d’aire fresc. Això és així avui, encara que algun frustrat projecte de reforma normativa havia insinuat que l’agost seria hàbil algun dia.

Comença la feina al despatx, però encara no a la universitat, per la qual vaig preparant les matèries i la feina pels meus alumnes amb noves idees i amb ganes de fer-ho cada dia millor.

En aquest nou curs que personalment començava el dilluns 31 d’agost, espero que seguiu sovintejant per aquest espai jurídic d’anàlisi i reflexió, que espero que millori en contingut pel bé de tots els que mai falteu.

Una abraçada!

Proclamats sense eleccions

Retall_DT_Proclamacio Candidatura

Us explicava en un post anterior quin era el meu últim projecte i les possibilitats que tenia d’esdevenir una realitat. Doncs bé, ara que ja és notícia us puc dir que des del passat 20 de novembre els membres de la candidatura encapçalada per l’Ignasi Puig Ventalló ens hem proclamat electes als càrrecs vacants de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Terrassa, en no haver-se presentat més candidatures dins del termini atorgat a tots els col·legiats per fer-ho. El proper 19 de desembre prendrem possessió del càrrec. Estic molt contenta i il·lusionada d’iniciar aquesta nova etapa.