Què passa amb la llum?

Demà estrenem el mes d’octubre. La tardor està en un moment àlgid: les fulles cauen, el dia s’escurça i la llum, què passa amb la llum? Que puja, i molt. No m’entenguin malament. No em refereixo a la llum del dia, que és obvi que disminueix; sinó a l’energia elèctrica.

Sí senyors, l’electricitat torna a ser més cara. Així ho anuncia el Govern de l’Estat de la mà del Ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián. I concretament es preveu que la factura que com a consumidors rebrem a casa, serà al voltant d’un 5% més alta. Com si estiguéssim en època de vaques grasses…!

Parlàvem dels consumidors i de la seva protecció dies enrere, una protecció que ha augmentat i s’intenta assegurar amb el Codi de Consum; i crec que de ben segur que pensaran que el que dèiem aleshores queda avui en paper mullat, que no serveix per res si les companyies elèctriques ens cobren cada vegada més i el Govern fa i desfà al seu gust electoralista. És el preu que hem de pagar de la liberalització del sector? Possiblement sí, però també de la mala gestió d’un sistema tarifari.

Segons el Govern espanyol els consumidors no ens trobem desemparats com ens pensem, que per això hi són ells, els polítics. En primer lloc, ja van evitar la revisió real de les tarifes el juliol, que era quan tocava. I en segon lloc, ara Sebastián assegura que s’està fent tot el possible perquè la factura del ciutadà no pugi més d’aquest 5%. Que bona gent: la llum només pujarà en funció del mercat.

El càlcul de la tarifa elèctrica es fa tenint en compte dos factors: el preu de l’energia (que aquest mercat estableix) i la tarifa d’accés a les xarxes elèctriques, que té en compte els costos d’ús, distribució, etc. Elements que han de repercutir-se a la factura del consumidor per evitar el dèficit de tarifa en què incorren les elèctriques i que durant anys s’ha anat engrandint i que ara es vol reduir.

I si es vol evitar el dèficit tarifari, com ens pretén “ajudar” el Ministre Sebastián ara? Doncs bé, avui aquesta ajuda passa per congelar aquests “peatges”. I demà? Demà què passarà amb la llum? Doncs que seguirà in crescendo, no ho dubtin.

Sense por al lloguer

Fa unes dues setmanes les pàgines d’economia de la premsa es despertaven amb previsions altre cop pessimistes sobre l’euríbor (el tipus d’interès al qual estan referenciades la major part d’hipoteques al país). I és que amenaça amb reconvertir-se en un dels múltiples problemes de les famílies per fer front a la hipoteca. Amb tot, avui ser propietari d’un pis gravat amb una hipoteca que es va constituir per poder-lo adquirir, o bé intentar accedir a una propietat amb un préstec hipotecari, és difícil, un risc que no tothom pot assumir.

L’alternativa la trobem en el lloguer. A falta de crèdit per comprar, tot i la gran caiguda de preus dels pisos, i l’estabilitat de la renda a pagar mensualment (la quota de la hipoteca, per contra, acostuma a patir moltes més variacions i aquestes són més acusades), el fan atractiu pel llogater. És per aquest motiu que la demanda ha crescut darrerament.

Tanmateix, per molts propietaris, llogar un immoble a dia d’avui fa més por que gràcia. Els impagaments, els processos judicials per recuperar la possessió de la finca, com se la trobaran un cop desocupada i els costos que això implica (que ni de tros, sovint, cobreix la fiança) provoquen aquesta desconfiança cap a la figura del lloguer, que permet al propietari treure rendiment de la finca (o si més no, pagar el préstec hipotecari que per comprar-la va contractar).

Aquesta por a llogar ha de desaparèixer; hauríem d’adaptar-nos al model econòmic dels nostres veïns europeus, amb economies tocades per la crisi, però més fortes i capaces de sortir-ne més aviat. A la majoria d’aquests països (com Alemanya o Holanda) el parc de vivendes en el mercat del lloguer és més gran, no han depès tant de la construcció (per aquest motiu), i això els ha permès resistir millor una crisi financera que arrenca amb els sectors immobiliari i bancari d’especuladors.

És moment de canvi i fa temps que és possible, ja que hi ha eines, encara massa desconegudes, per superar la impopularitat del lloguer. El propietari no es troba tan desemparat com pensa. A la tradicional fiança, hem d’afegir productes com l’avalloguer i assegurances del lloguer, apareguts els darrers anys per garantir al propietari les rendes que el llogater no paga, o fins i tot els costos judicials en cas d’instar un desnonament.

La valentia es recompensa en aquests casos, amb la previsió que un mateix fa en llogar la seva finca. Ser valent (i per tant, previsor) és una recomanació si pensa en llogar en els temps que corren.