“Cree el ladrón que todos son de su condición”

Continuant amb l’anàlisi del Projecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta que efectuava en l’últim article al diari La Torre, post anterior a aquest, he cregut convenient reflexionar sobre una de les novetats més cíniques que introdueix el text: la sospita generalitzada i injustificada del frau que comet el ciutadà quan recorre, a criteri dels artífexs del projecte, massa vegades al benefici de la Justícia Gratuïta.

Us transcric a continuació el que resa la web de La Moncloa quan al seu apartat “Consejo de Ministros” anuncia que s’aprova el Projecte de Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta (ho podeu veure també aquí, no m’ho invento):

También se establece una presunción de abuso de derecho a partir de la tercera vez que en un año se acude a la justicia gratuita, salvo en el orden penal. Esto no significa que a partir de la cuarta petición se deje de prestar la asistencia requerida, sino que se comprobará si está justificada y sólo en ese caso se atenderá la solicitud.

També s’hi refereix l’ordinal V de l’Exposició de Motius del Projecte de Llei:

De la misma forma, la constatación de situaciones de abuso de este derecho lleva a establecer una presunción cuando el número de solicitudes a favor de la misma persona supera el número de tres en un año (excepto en el orden penal), considerando que por encima del mismo, y salvo prueba en contrario, se está ante situaciones que, con carácter general, no puede admitir el sistema. Con ello no se dejan de atender aquellas peticiones que se encuentren justificadas, pero sí se evita que el sistema ampare solicitudes que carezcan de fundamento.

I per últim, l’article 33 del Projecte de Llei concreta:

Artículo 33. Apreciación de abuso del derecho.

1. Los Colegios de Abogados y Procuradores tendrán la obligación de poner en
conocimiento de la Comisión de Asistencia Jurídica Gratuita las situaciones de abuso del derecho
por parte de beneficiarios que recurran sistemáticamente al derecho a la justicia gratuita para
pleitear de manera injustificada.
2. Antes de resolver sobre el posible abuso, la Comisión de Asistencia Jurídica Gratuita
dará audiencia por plazo de cinco días al solicitante. Transcurrido este plazo resolverá lo que
proceda en el plazo de cinco días. Esta resolución será impugnable con arreglo a lo dispuesto en
el artículo 21.
3. Salvo prueba en contrario, se presumirá el abuso del derecho y se desestimará la
petición de justicia gratuita, cuando se haya solicitado su reconocimiento más de tres veces en un
año, con excepción del orden penal.

Si bé és clar que l’Estat espanyol no es caracteritza per tenir un nivell de frau fiscal dels més baixos d’Europa, sospitar d’aquesta manera quan un s’està jugant la seva tutela judicial, no es pot il·lustrar d’altra manera que amb el refrany espanyol que encapçala aquest escrit: “cree el ladrón que todos son de su condición”. És a dir, que el Gobierno del PP (partit que acumula imputacions per corrupció en els casos Gürtel i Bárcenas, el cas Palma Arena, el Cas Noós i molts d’altres que esquitxen als seus membres a tort i a dret) cau en sospitar que els altres actuen com ells quan es tracta de defraudar.

Si no és així, si no és per aquesta facilitat en pensar que la resta de ciutadans som corruptes com ho son molts dels seus membres, considero inexplicable una previsió com aquesta en un Projecte de Llei que el que ha de pretendre és garantir l’accés a la Justícia a tots els ciutadans, fins i tot aquells que no tenen recursos i que justament per no tenir-ne, potser, es troben massa sovint immersos en procediments judicials tan greus com una execució hipotecària o un desnonament per falta de pagament del lloguer.

Sincerament creuen que no és possible que un ciutadà necessiti sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta quan potser ha perdut la feina i considera que se l’ha acomiadat de forma improcedent o no se l’indemnitza correctament; degut a això no pot pagar el lloguer i li és reclamat en un procés de desnonament; té problemes amb el seu cònjuge i decideix divorciar-se; i a més a més no paga la targeta de crèdit? Eh que no els sembla tan descabellada aquesta situació en la qual s’haurien de presentar 4 sol·licituds de benefici de Justícia Gratuïta?

A mi tampoc. És més: al despatx, el client del torn d’ofici té més d’un procediment en el qual l’assisteix un altre advocat també d’ofici. Desconèixer aquesta realitat és no voler-hi veure.

Anuncis

El nou disbarat de Justícia

A Terrassa, segons el VI i últim informe de l’Observatori de la Justícia Gratuïta, només durant el 2011 es van tramitar 15.291 assumptes a través del Torn d’Ofici. Sobre aquesta qüestió, la Justícia Gratuïta, el Ministeri de Ruiz-Gallardón torna a ser avui l’estrella d’aquesta columna –i no pas per gust de qui els parla.

El passat 21 de febrer, el Consell de Ministres aprovava el Projecte de Llei de Justícia Gratuïta, el qual havia de servir a Justícia per rentar-se la cara després de l’aprovació de la més que rebutjada Llei de Taxes, barrera d’accés a la Justícia per a la majoria de ciutadans. I refereixo que “havia de servir” en passat, perquè després d’estudiar-lo els advocats hem copsat que es tracta d’un nou engany del govern del PP, que es torna a embrutar amb una proposta de reforma en detriment del ciutadà.

L’Exposició de Motius del Projecte, com no podia ser altra cosa, es desfà en elogis sobre el que suposarà aquesta reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta per al ciutadà; segons ella, tot són beneficis. Res més lluny de la realitat.

Per començar, es fa dependre el finançament del benefici de la justícia gratuïta de l’ingrés que generen les taxes judicials. Un equívoc tractant-se aquest d’un servei públic que garanteix la Constitució i que, per tant, ha de costejar l’Administració, que a més no garanteix ni que es pugui finançar suficientment.

En segon lloc, la pròpia Llei enganya sense cap mena de mirament al ciutadà quan diu que la reforma eleva els nivells màxims de renda exigits per poder beneficiar-se del servei d’assistència jurídica gratuïta.  El que fa és tot el contrari: a una persona sola abans se li concedia el benefici de justícia gratuïta quan tenia uns ingressos de 14.910 euros anuals; ara aquesta quantitat es redueix a 12.780 euros. I per a les famílies, l’apujada, que sí que existeix, és més que minsa: 80 euros mensuals. Increïble, però cert.

Per contra, sorprèn, i molt, que la reforma es plantegi extendre el dret a la Justícia Gratuïta a col·lectius o empreses al marge dels seus recursos econòmics.

A més, i agafin-se forts, es fa desaparèixer l’obligació de l’advocat del Torn d’Ofici (el que presta l’assistència jurídica gratuïta) de residir en l’àmbit del seu domoicili professional i del seu Col·legi d’Advocats; l’advocat haurà de presentar-se allà on sigui requerit en el termini màxim de 3 hores. Si els il·lustro amb un exemple veuran clar que aquesta mesura atempta greument a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució. A un detingut a Terrassa ara l’ha d’assistir un advocat col·legiat a Terrassa; amb la reforma el podria assistir un advocat de Badajoz. De nou s’allunya al ciutadà de la Justícia i el control de la prestació del servei queda reduït al mínim per part dels Col·legis d’Advocats.

A banda, als qui desenvolupem aquest servei, Advocats i Procuradors del Torn d’Ofici, ens retallen novament fins a un 30% els mòduls de pagament, que ja s’han situat sempre molt per sota del cost real de prestar aquesta activitat professional.

No els sembla que aquesta reforma de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta és un disbarat més del Ministeri de Justícia? És una insensatesa davant la qual ni els que ens dediquem a la Justícia, ni els ciutadans que l’han de rebre, ens podem quedar de braços plegats.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de març de 2014.