Un microrrelat publicat!

El Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) organitza des de fa un lustre el “Concurso de Microrrelatos sobre Abogados” juntament amb la Mutualidad de la Abogacía, que acumula uns 30.000 microrrelats des del su inici i 6.000 durant els últims 12 mesos.

Coneixedora del concurs,al qual s’hi pot presentar qualsevol ciutadà (no cal ser advocat) vaig participar-hi en un parell d’ocasions. Es tracta d’escriure un relat breu, original i inèdit sobre advocats amb una extensió màxima de 150 paraules que ha de contenir, obligatòriament, 5 paraules que el Comitè de selecció fixa mensualment. S’hi pot participar un mes o els mesos que es vulguin. Els relats seleccionats es publiquen a les webs del CGAE i de la Mutualidad de la Abogacía i es premia un dels escollits amb 500 euros (és el guanyador del microrrelat del mes). Aquests relats premiats passen a una final en la qual s’escull el guanyador del concurs, que obté un premi addicional de 3.000 euros.

Avui he rebut un sobre el remitent del qual era el CGAE. Era d’aquells sobres que protegeixen algun contingut. Un cop obert he conegut el que amagava: un llibre recopilatori dels microrrelats seleccionats pel comitè de selecció (format per advocats i periodistes) de la Vª edició del “Concurso de Microrrelatos sobre Abogados” juntament amb una carta on se m’informa que l’edició del 2014 del concurs ja està en marxa, tot animant-me a participar.

image

Estranyada, he intentat recordar si hi havia participat durant el 2012 o el 2013. Potser sí. “Ves que no n’escollissin un de teu”, he pensat quan m’he adonat que el llibret  contenia no només els microrrelats escollits com a guanyadors mensuals (pel gruix ja es veia que n’hi havia d’haver més), sinó que consistia en una selecció dels millors microrrelats presentats.

Consulto l’índex i només s’hi referencia el títol del microrrelat, no l’autor. Amb 142 pàgines si les havia de mirar una per una no acabaria mai i, com us deia al principi, això tenia lloc mentre era al despatx i tenia feina a fer. Com que no aconseguia fer memòria sobre quan havia presentat el meu microrrelat he començat pel principi, ja que no podia ser que si l’havia enviat a finals 2013 no me’n recordés. I no m’ equivocava. M’he trobat a la pàgina 47 amb el títol “Testigo de cargo”, relat corresponent al mes de març del 2013! M’havien seleccionat i no en tenia ni idea! Tota una sorpresa!

Processed with VSCOcam with m5 preset

Us el transcric a continuació. Espero que us agradi.

TESTIGO DE CARGO

“Como los jugadores de un gran equipo de fútbol, me encontraba en el hotel de concentración de aquella ciudad que acogía el tribunal que me oiría a la mañana siguiente. Los nervios por la comparecencia como testigo de cargo del caso me carcomían. Ante mí reposaba un sobre blanco impoluto que custodiaba la documentación que debía memorizar para la declaración. Repasando punto por punto el relato de los hechos, me repetía lo cauto que debía ser. No podía desviarme del guión, no podía hablar de más. El abogado de la defensa me había detallado como sería la reacción del grupo organizado al que pertenecía su cliente si cometía el más mínimo error. Mi vello erizado. La coerción a la que me encontraba sometido me paralizaba cuerpo y mente”. -¡Papá! No me gusta, no entiendo nada. Cuéntame un cuento tradicional, como a los demás niños. Era un abogado empedernido.

Elisabet Planas Pons

Terrassa (Barcelona)

Anuncis