Publicació de normes carregades de polèmica avui al BOE

Foto del web dincat.cat

Aquest matí les reaccions a la publicació al BOE de dues normes polèmiques no s’han fet esperar. De fet, abans de la seva publicació les crítiques que els han plogut porten cua. Es tracta de la reforma del Codi Penal, de la mà de la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març i la Llei Orgànica 2/2015, de 30 de març (llei contra el terrorisme yihadista), i de l’aprovació de la ja coneguda com la “llei mordaça”, la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana.

Com ja han manifestat activistes, l’esquerra o ciutadans conscients de la quantitat de normes “injustes” que emanen del Congrés de Diputats actual, l’Advocacia en el seu conjunt protesta contra unes lleis que en cap cas han estat fruit del consens polític i social que requereixen, aprovades gairebé en solitud pel PP, en un intent de retallar encara més un Estat de Dret que es troba en ple desmantellament. L’enduriment de les penes i la subjectivitat o les paraules emprades al llarg del seu text, en general, marquen la reforma; i les mateixes característiques, així com la limitació de les llibertats constitucionals d’expressió i manifestació, les trobem a la “llei mordaça”.

I què hi podem fer els ciutadans? En primer lloc, seguir sortint al carrer, manifestar-nos més del que ho hem fet fins ara. El nostre futur com a societat es troba en bona part en aquestes normes. Després, caldrà votar amb consciència quan siguem cridats a les urnes. No defallir.

No obstant, qui té la clau  per evitar que s’aprovin lleis d’aquest tipus és l’oposició. Si bé quan un govern té majoria absoluta al Parlament és difícil lluitar-hi en contra, no és menys cert que si l’oposició es posa d’acord per recórrer cada retall de drets i llibertats, siguin de tots o d’una minoria, al Tribunal Constitucional, les garanties són més grans. Tots coneixem la composició d’aquest òrgan, però si un govern vol laminar la democràcia, cal que els que no formen part d’aquest govern s’hi rebel·lin cercant el que dels seus actes és inconstitucional i portant-ho a revisió. No és normal ni pot ser-ho deixar que a través de la llei es retallin drets que ha de garantir una constitució.

Així doncs, faig una crida a què l’anunci d’un recurs d’inconstitucionalitat es materialitzi per part de l’oposició en bloc. Per a interposar un recurs d’inconstitucionalitat, la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC) estableix que només estan legitimats per fer-ho, en aquest cas concret, el President del Govern (que no ens serveix), el Defensor del Poble, 50 Diputats o 50 Senadors (article 32.1); que el recurs no suspendrà la vigència de la llei impugnada (article 30); i tot això en el termini de 3 mesos des de la seva publicació (article 33.1), és a dir, des d’avui.

I sinó, sempre ens quedara la qüestió d’insconstitucionalitat.

Anuncis

El fum de l’avantprojecte de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal

Cada 25 de novembre té lloc el Dia contra la Violència sobre la Dona. Institucions públiques d’arreu, juntament amb la societat civil, organitzen actes on es mostra el rebuig a la violència masclista i es posa de manifest la voluntat de treballar incansablement per eradicar-la.

Pels volts d’aquesta data una servidora estava de guàrdia de víctimes de violència sobre la dona. Malgrat caure en cap de setmana, em feia especial il·lusió contribuir a la causa en una data tan propera a la seva commemoració. Com sempre, en rebre la trucada per acudir al jutjat de guàrdia, aquella il·lusió va morir per deixar pas a la tristesa: mai és una bona notícia haver d’assistir a una víctima de violència masclista.

Ja al jutjat de guàrdia, seguit el tràmit que ens marca la llei per al Judici Ràpid (i quedin-se amb aquest qualificatiu), enllestim més depressa del que em pensava: víctima i detingut presten declaració davant la jutgessa de guàrdia, celebrem les comapreixences dels articles 544.ter i 798 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, i esperem que se’ns assenyali data per al judici. Em creuran si els dic que el judici oral s’ha de celebrar el novembre de 2016 (d’aquí a dos anys!)? Segurament sí, pel descrèdit que està experimentant la Justícia avui. Però no hauria de ser així.

I és que els casos de corrupció destapats arreu de l’estat espanyol (Gürtel, Nóos, EREs, Pokémon, Palma Arena) i a Catalunya (Palau, Pretoria, ITV) han evidenciat que la Justícia no és Justícia. Els sonarà repetitiu però són molt pocs els corruptes que trepitgen la presó, que les sentències arriben molt tard, si arriben; que les instruccions són molt llargues, que els imputats interposen infinits recursos per alentir més els tràmits… I podria seguir engreixant la llista de despropòsits que s’han fet palesos els últims anys sobre el funcionament dels nostres jutjats i tribunals, per no parlar dels aproximadament 2.000 aforats.

Aquesta reflexió no vol incidir en el que tots coneixem, sinó que neix de la reforma sobre la Llei d’Enjudiciament Criminal que està plantejant el govern de Mariano Rajoy, amb el ministre Rafael Catalá al capdavant, per tal de, com ells diuen, acabar amb aquesta situació i combatre de forma eficient i eficaç l’excessiva corrpució que té lloc a l’estat espanyol.

L’avantprojecte de la Llei d’Enjudiciament Criminal, aprovada el passat 5 de desembre, gira al voltant de dos eixos. En aquest cas ens volem aturar sobre una d’elles: l’agilització dels processos judicials, que per aconseguir-la el PP pretén limitar el temps d’instrucció dels delictes a sis mesos, prorrogables a 18 amb excepcions molt justificades. Ens han explicat com pensen dur-ho a terme? I quines seran les conseqüències d’incomplir aquests terminis?

Que els quedi clar que només es tracta de maquillatge per a millorar la imatge d’aquesta Justícia malalta.

I és que la limitació del temps de la instrucció pot portar en molts casos al sobresseïment i arxiu de les actuacions, a investigacions penals fallides i a assenyalar i culpabilitzar els jutges, en benefici dels presumptes corruptes. Així ho consideren els propis jutges i així ho veiem el sector en general. Perquè no es podran complir aquests terminis si no s’incrementen el nombre de jutges, el personal i els mitjans a l’administració de justícia. Si ara els processos s’eternitzen és perquè falten jutges, personal i material per poder impartir Justícia en un temps que la faci Justícia.

Poden dictar les mesures que vulguin, que si no les acompanyen dels mitjans per dur-les a terme, l’únic que tenim és fum. I això és el que pot esdevenir aquesta limitació de la isntrucció, perquè entre els plans de Catalá no hi consta augmentar la plantilla dels jutjats i tribunals, com tampoc els mitjans de l’administració de justícia.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de desembre de 2014