La professió d’advocat i la creativitat

keyboard-1395316_960_720Molt sovint, quan parlo de la meva professió amb algú que no és del ram, noto que la percepció de la majoria d’aquests interlocutors sobre aquesta feina és avorrida i farragosa amb tantes lleis a aplicar i estudiar. Ans al contrari, els dic; per mi, que he triat l’advocacia per vocació, és apassionant, però no només perquè em crida i m’ha cridat sempre, sinó perquè encara que a priori no ho sembli, es tracta d’una feina molt creativa.

Personalment, considero que la professió d’advocat i la creativitat han d’anar agafadetes de la mà, sens dubte. I quanta més dosi de creativitat afegim a la nostra tasca, millors resultats s’obtenen i major satisfacció per nosaltres mateixos.

Quan se’ns presenta, per exemple, un litigi, el primer que hem de tenir en compte és que cada cas que arriba a la nostra taula és diferent, té unes característiques particulars que hem de conèixer bé per després aplicar la legislació més adequada i en la seva interpretació més convenient als nostres interessos. I això, només és possible fer-ho no només amb un bon anàlisi del supòsit de fet que tenim al davant, un bon coneixement de la llei i del camp en què ens trobem, sinó també la recerca de solucions no idèntiques a d’altres casos similars que haguem portat (que ens poden servir de base inicial) sinó innovadores, per sorprendre l’altra part del conflicte que origina el procediment judicial i intentar convèncer al jutge.

Només així s’ha anat avançant en l’aplicació i interpretació de l’ordenament jurídic, generant jurisprudència, generant fins i tot la necessitat de modificar-lo.

Una mostra la podem trobar en les diferents resolucions del Tribunal Suprem sobre les clàusules sòl, o les sentències del del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que fins i tot han motivat la modificació de la legislació espanyola en matèria d’execucions hipotecàries, com la del assumpte C-415/11, cas Aziz.

La creativitat és, doncs, un pilar fonamental de l’advocacia i cal reivindicar el paper que té en la nostra professió no només davant dels nous advocats que comencen o els que estan estudiant la carrera, sinó també davant la societat.

Em pregunto, per què ser creatiu és una capacitat molt apreciada en altres dedicacions professionals, però en el cas dels advocats, és com si no existís? No ho demostrem prou els advocats que per defensar els interessos dels nostres clients hem de recórrer sempre a la creativitat? I alhora, no us meravella com a mi aquesta funció que tenim els advocats d’influir en l’aplicació i interpretació de la llei i fins i tot d’impulsar a través de la nostra activitat, a vegades, la modificació de la llei? No trobeu molt més atractiva la nostra feina? Si no és així, potser és que sóc una apassionada advocada empedernida.

Anuncis