El Tribunal Constitucional declara la inconstitucionalitat de les taxes judicials

Foto del diari Expansión (article de 30/11/2012)

Després de gairebé tres anys i mig arriba la sentència del Tribunal Constitucional que estima el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra la Llei 10/2012, de 20 de novembre “por la que se regulan determinades tasas en el ámbito de la Adminsitración de Justícia y del Instituto Nacional de Toxicología y Ciencias Forenses”, la que imposava a tota persona que volia accedir a la justícia el pagament de taxes judicials d’importants quanties.

Sí senyors, durant la vigència d’aquesta llei, molts advocats (sobretot la BrigadaTwittera) ens hem fet pesats reclamant i escrivint sobre la necessària desaparició d’aquesta taxa injusta (mai millor dit) que deixava a molts sense poder recórrer a la justícia. Encara recordo quan en aquesta publicació (al Diari La Torre) algú m’acusava d’escriure sempre sobre el mateix, referint-se a les taxes judicials. Doncs bé, si vol pot tornar a fer-ho, però respecte a aquesta qüestió no podré sentir-més que orgullosa perquè la queixa, amb amplificador més o menys gran o sense, era necessària si el resultat era garantir un dret que tenim tots.

He parlat molt de les taxes, sí, perquè des de l’aprovació de la llei que les imposava a tots sense excepció (bé, sí, només als beneficiaris de justícia gratuïta, que faltaria més!) són moltes les crítiques que han plogut sobre aquesta norma i algunes les passes enrere fetes per evitar tants greuges. N’és un exemple, i crec que el recordaran doncs és més recent del que sembla, el Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras medidas de orden social, el Capítol III del qual, article 11, que va ser l’encarregat de suprimir les taxes judicials per a les persones físiques.

I és que ara se suprimeixen també per a les persones jurídiques. El Tribunal Constitucional considera que les taxes judicials vulneren el dret a la tutela judicial efectiva que l’article 24 de la Constitució reconeix i garanteix a tot ciutadà, ja que entén que les quanties que s’acaben imposant al justiciable són massa elevades, impedint injustificadament l’accés a la Justícia en els seus diferents nivells perquè no s’adiu a la realitat econòmica de la majoria dels justiciables.

Podem estar força contents (fixin-se que no dic molt) d’aquesta resolució del Tribunal Constitucional, encara que hi hem de fer una gran crítica pel retard amb el qual arriba la resolució, que no permet recuperar les quantitats pagades per aquest concepte; és innegable el seu gust agredolç. Com també resulta sorprenent que per alguns casos el TC vagi tan depressa i en d’altres tan a poc a poc. És el preu de la “justícia” a la carta que dóna aquest pseudo-tribunal.

 

Anuncis

Desapareixen les taxes judicials a les persones físiques

Les taxes judicials per a les persones físiques deixen d’aplicar-se. Això és així després de l’aprovació i publicació al BOE el passat dissabte 28 de febrer, del Real Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras medidas de orden social, el Capítol III del qual, article 11, tracta sobre la supressió de les taxes judicials.

Podem estar d’enhorabona. Tot esforç té la seva recompensa. La lluita que tot el sector de l’advocacia ha impulsat i mantingut des que es varen aprovar sota el mandat de Ruiz-Gallardón, ha donat el seus fruits.

Des d’aquí, però, el meu reconeixement a l’especial feina que s’ha dut a terme inicialment per alguns advocats, i posteriorment per altres juristes que s’han incorporat a les seves files sota el nom de #BrigadaTuitera. Sense ells tampoc s’hauria aconseguit arribar fins aquí, fins a la desaparició de les taxes judicials per a les persones físiques.

Tot i la gran notícia, però, i com ja s’ha posat de manifest, continuarem lluitant per què les taxes judicials tampoc s’apliquin a les petites i mitjanes empreses, qui, com les persones físiques, han patit i segueixen els efectes de la crisi.

Ja tenim resposta per l’últim article: no pagaran dues taxes judicials les persones físiques i les empreses petites

El passat 20 de maig publicava a aquest blog un article per al Diari La Torre relatiu a la sentència del Tribunal Constitucional que avalava la taxa judicial catalana, suspesa des que el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol havia estat admès.
Què passaria amb la declaració de la taxa judicial catalana com a constitucional, decaient la mesura cautelar suspensiva aprovada i, per tant, novament aplicable?
Doncs després de l’esforç del sector i de la Conselleria de Justícia, s’ha arribat a una entesa que entenc immillorable per al ciutadà, cada dia més empobrit. Així ho anunciava la pròpia pàgina web de la Generalitat (transcric literalment):
Els representants del Consell de l’Advocacia Catalana i del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya i el Departament de Justícia han acordat aquest migdia, en una darrera reunió, excloure les ciutadanes i els ciutadans, és a dir les persones físiques, i les petites empreses de l’aplicació de la taxa per a la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia, per garantir el dret a la tutela judicial efectiva. Aquest acord ha estat possible després de setmanes de negociacions, arran de la sentència del Tribunal Constitucional que avala l’aplicació de la taxa catalana. Tot i la dificultat inicial d’arribar a un acord, donada la llunyania de les parts, la voluntat de consens i l’esforç dels diferents agents implicats en la negociació han fet possible assolir un acord definitiu en l’aplicació de la taxa catalana.
Aquest acord a què s’ha arribat avui inclou també l’ampliació dels supòsits que quedaran exempts del pagament de la taxa. Aquests supòsits són les demandes d’execució, les reconvencions i les sol·licituds de concurs.
Alhora, a petició dels operadors jurídics, el Departament de Justícia ha acordatmantenirl’aplicació d’un descompte del 25 % per afavorir la presentació telemàtica de demandes.
Tanmateix, les parts han arribat a l’acord de mantenir el mínim de 60 euros i el màxim de 120 euros en l’aplicació de la taxa catalana, molt lluny dels imports que suposen les taxes judicials imposades per l’Estat, que en alguns casos poden arribar a 10.000 euros.
En aquest sentit, el Departament de Justícia s’ha compromès, d’una banda, amb advocats i procuradors a instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei d’enjudiciament civil, amb l’objectiu que es puguin incloure les taxes catalanes a la taxació de costes. És a dir, que qui hagi d’abonar la taxa sigui la persona jurídica que perd el litigi, i d’una altra, a demanar al Ministeri de Justícia que redueixi les seves taxes al 20 % de l’import de la taxa catalana.
La taxa catalana s’aplicava i s’aplicarà, doncs, en els àmbits civil i contenciós administratiu, i exclourà, com fins al moment de la seva suspensió, els àmbits penal i social, així com totes aquelles persones amb dret a assistència jurídica gratuïta. Però deixarà, doncs, d’aplicar-se a les persones físiques (als ciutadans i a les ciutadanes), per fer-ho, només, a les persones jurídiques, tret de les petites empreses.
Finalment, i a petició expressa dels operadors jurídics, el Departament de Justícia s’ha compromès a desenvolupar una gestió més àgil en el pagament de la taxa.
Aplaudeixo la feina feta per les parts implicades. Felicitats!

Acabarem pagant dues taxes judicials?

“Catalans i catalanes, la taxa judicial catalana ja és aquí”. Com Tarradellas, després de l’exili, en el cas d’ella al Constitucional, la taxa judicial catalana torna. Per quedar-se?

El passat 6 de maig de 2014 l’oficina de premsa del Tribunal Constitucional emetia una nota informativa sobre la resolució del recurs d’inconstitucionalitat que el Govern de Mariano Rajoy va plantejar contra dues taxes catalanes: l’euro per recepta i la taxa judicial catalana. La sentència declara la inconstitucionalitat de la primera, però en canvi estima que la taxa judicial catalana és compatible amb el repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes que estableix la Constitució.

Per la Generalitat és, en part, una bona notícia, ja que la taxa judicial li permet comptar amb uns ingressos el cobrament dels quals ara es trobava suspès, i torna a rebre uns diners que poden solucionar alguns dels maldecaps de tresoreria. Però pels ciutadans catalans (o millor dit, pels que han de litigar a Catalunya), és una bona notícia?

En l’últim article ens fèiem ressò de l’efecte que han tingut les taxes judicials espanyoles en els assumptes que ingressen en els jutjats i tribunals; havien baixat considerablement, si tenim en compte que els beneficiaris de jutísica gratuïta no les paguen. I dèiem que això no es devia a una disminució de la litigiositat (que seria una qüestió positiva), sinó a la impossibilitat dels ciutadans d’accedir a la justícia amb unes taxes tan elevades (que poden anar de 100 a 10.000 euros) que suposen una barrera per exercir un dret fonamental com és el de la tutela judicial efectiva que consagra l’article 24 de la Constitució.

Doncs bé, sembla que a més d’aquesta trava, a Catalunya caldrà liquidar de nou la taxa judicial catalana, que tot i que val a dir que el seu import és molt més assequible, anant des de 60 a 120 euros (45 a 90 si s’utilitzen mitjans telemàtics per presentar demandes), si el sumem a la taxa espanyola resulta un greuge per als catalans. Si ara ens trobem que molts clients de classe mitjana s’han de rumiar molt si interposen una demanda pel cost que li suposa només de taxes (i ja no parlem si han d’interposar recurs d’apel·lació contra una sentència que no els és favorable!), no em vull imaginar quina serà la situació si ambdues taxes s’acaben aplicant a Catalunya. El panorama és negre.

L’única esperança, si més no de quedar-nos com estem encara que això no sigui un consol, la podem trobar en la solució que s’està plantejant l’advocacia catalana (contrària a qualsevol taxa) juntament amb el Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Com que la taxa espanyola grava la potestat jurisdiccional i la catalana els mitjans materials i personals al servei de l’Administració de Justícia, es tractaria d’incorporar la taxa catalana a l’espanyola pagant les mateixes taxes que ara paguen tots els que han d’accedir als Jutjats. És a dir, pagar les dues taxes sense que augmenti la imposició als justiciables de Catalunya.

Esperem que el simpàtic Ministre Ruiz-Gallardón s’avingui a parlar-ne si finalment prospera aquesta proposta; cal que esperem, doncs, un miracle.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de maig de 2014.

Les taxes i la Justícia

Si d’alguna cosa pot presumir l’actual Ministre de Justícia és d’haver aconseguit que el nombre d’assumptes ingressats durant el 2013 als Jutjats i Tribunals de tot l’Estat hagi disminuït un 3,8% respecte de l’any anterior. Així ho recull un informe sobre la situació dels òrgans judicials espanyols elaborat per la Secció d’Estadística del Consell General del Poder Judicial.

Aquestes dades, que es podrien entendre positives en un altre cas, no són més que una conseqüència de la imposició de barreres a l’accés a la Justícia al ciutadà mitjançant l’aprovació de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, girant l’esquena al que disposa l’article 24 de la Constitució. La reducció de la litigiositat s’explica amb la limitació dels drets dels ciutadans establint aquesta llei taxes elevadíssimes en cas de necessitar acudir a la Justícia.

Per reblar el clau, s’ha conegut que el Ministeri de Justícia ha elaborat un esborrany de la Resolució de Productivitat dels secretaris judicials que vol premiar als que més taxes judicials gestionin augmentant-los aquest complement salarial. És a dir, que si tot va bé, aquest any 2014 també el tancarem amb menys assumptes als Jutjats i Tribunals i el Ministeri es podrà apuntar un nou assoliment.

En relació a les taxes judicials, Terrassa és notícia després de conèixer que el Jutjat del Social núm. 2 de la nostra ciutat va plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la compatibilitat de la Llei de Taxes Judicials amb el dret a la tutela judicial efectiva reconegut per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE (consagrat l’article 24 de la Constitució), ja que el Jutjat de Terrassa entenia que les taxes suposen un obstacle desproporcionat a l’exercici d’aquest dret. Doncs bé, el TJUE es declarava el passat 27 de maig incompetent per pronunciar-se sobre aquesta Llei de Taxes espanyola per conèixer sobre l’assumpte.

Malgrat la negativa del TJUE a entrar a valorar la Llei, que cal aclarir es basa en una falta de competència per fer-ho, hem de llegir aquesta notícia de forma positiva: i és que s’està demostrant que la Llei de Taxes Judicials és rebutjada per la majoria dels operadors del sector. Tant advocats com jutges ens trobem en aquesta lluita i ajuntem forces per retornar al ciutadà allò que és seu, un dret a la tutela judicial sense barreres.

Per aquest motiu aprofito l’oportunitat que em brinda aquesta columna per felicitar públicament el titular del Jutjat del Social núm. 2 de Terrassa en especial, per desafiar el sistema en favor del justiciable; i per extensió, a tots aquells que cada dia plantegen en els assumptes que els cauen a les mans, actuacions tendents a eliminar les traves a la Justícia que suposen les taxes judicials.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper d’abril de 2014.