El Jutjat de Família de Terrassa

Fa pocs dies els parlava del futur que espera als jutjats de la nostra ciutat, i m’hi referia com un exemple d’eficiència en relació amb els partits judicials de la zona. Si bé arreu la Justícia acostuma a ser lenta, a Terrassa tenim la sort que no ho és tant com ho és a Rubí o a Sabadell, per exemple.

No voldria treure mèrit al personal que dota la ciutat de la justícia terrassenca, però la imposició de taxes per a la presentació de demandes o recursos ha ajudat molt a mantenir aquest “bon” ritme judicial. I tot això, es clar, a base de tancar la porta de l’accés a la Justícia a la classe mitjana, que per litigar es troba amb un peatge més que alt. Ja és trist que per millorar el servei judicial s’hagi de recórrer a retallar drets. Si aquest 10 de desembre celebrem el 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, resulta tot un despropòsit que aquest 2013 s’hagi aprovat una llei que imposi el pagament d’unes taxes judicials tan abusives que ens privin d’exercir el nostre dret a una tutela judicial efectiva (que consagra l’article 24 de la Constitució, per cert).

A la limitació de l’accés a la Justícia, en els casos sobre Dret de Família (divorcis, procediments de guarda i custòdia) hi hem d’afegir la crisi econòmica dins el nucli familiar. La dependència econòmica de moltes parelles o matrimonis propicia el manteniment de la relació en detriment del trencament. Així, el Consejo General del Poder Judicial detecta després de diversos exercicis en creixement, un retrocés interanual en el volum de divorcis ingressats durant el 2013. Alhora, la situació econòmica de les famílies comporta que arribats el punt de posar fi a la convivència, s’elegeixi la via de l’acord per davant del litigi. Segons dades del Consejo General del Poder Judicial, al llarg del 2013 els procediments de divorci contenciosos han caigut el primer trimestre un 6,8% i un 1,9% el segon a nivell estatal. A Terrassa, en concret, durant el segon trimestre d’aquest any s’han iniciat 140 divorcis de mutu acord enfront de 86 de contenciosos.

Aquests resultats només s’expliquen per la creació de les taxes judicials i la mala situació econòmica de les famílies (la gent no s’estima més, no; els problemes familiars segueixen existint).

A Terrassa, malauradament, ens trobem que a les taxes i l’economia de les famílies caldrà sumar-hi un Jutjat de Família que acumula un retard important i greu. El Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Terrassa, l’especialitzat en processos de família, era fa un parell d’anys un dels que millor funcionava al nostre partit judicial. Ara, en canvi, es troba totalment col·lapsat. Només perquè se’n facin una idea: sobre la taula tinc un procediment contenciós de guarda i custòdia de fills menors d’edat que va començar amb una demanda presentada a finals del mes de maig; saben per quan tenim assenyalada la vista que ha de decidir les mesures provisionals (provisionals, sí!) en relació a aquests fills menors d’edat? Pel setembre del 2014. Davant d’aquestes dades, el consell és posar-se d’acord si es volen divorciar en un termini de temps raonable. Però realment és necessari això? Hi ha una Justícia efectiva com la que consagra l’article 24 de la Constitució?

Es deuen estar preguntant com pot ser que tingui aquest problema un Jutjat de Família tenint en compte el que els explicava. Sincerament, també em pregunto el mateix. Ho deixo aquí.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de novembre de 2013.

L’Ajuntament de Terrassa i la taxa als pisos buits

Al Ple Extraordinari celebrat el passat 31 d’octubre l’equip de Govern de l’Ajuntament de Terrassa va tornar a penjar-se una medalla aprovant en solitari, dins del paquet de tributs municipals a aplicar l’any que ve, la creació d’una nova taxa que gravarà aquells habitatges que portin buits més de dos anys. En un dia tan assenyalat del nostre calendari calia repartir alguna castanya, i en aquest cas els va tocar el rebre als propietaris.

La taxa als pisos buits és un instrument que s’ha intentat introduir per molts Governs com a mesura estrella de cara a la galeria, ja siguin municipals, autonòmics o estatals amb l’aparent propòsit, segons ells, de fomentar el lloguer i augmentar l’oferta d’habitatges en arrendament. Potser ens tenen per molt crèduls, però aquest tribut a Terrassa no només persegueix aquesta meta, sinó que l’Ajuntament té un altre objectiu molt clar i més prioritari: recaptar i garantir-se uns ingressos per fer front al seu endeutament. Aquesta intenció no escapa a ningú quan les ordenances fiscals pel 2014 preveuen un augment de l’1,5% de la majoria de tributs (l’índex d’agost, que és superior a les previsions que hi ha per final d’any) i quan des del 2011 l’IBI ha patit un increment del 20%.

Aquests últims dies s’ha conegut que d’entre els 18.077 desallotjaments o desnonaments executats durant els mesos d’abril i juny d’aquest 2013, el 58,23% tenien lloc per impagament del lloguer, tal i com revelen les dades del segon trimestre del 2013 publicades pel Consell General del Poder Judicial.

Creuen que amb aquestes xifres el mercat del lloguer pot fomentar-se a través d’una taxa que gravi els pisos buits? Personalment, crec que no. Calen reformes més profundes i hi ha altres mesures més eficaces i de més fàcil aplicació. No oblidem que, com dèiem, augmentar l’oferta de lloguer no és l’únic que pretén l’equip de Govern de l’Ajuntament de Terrassa, sinó que el que vol realment és recaptar, i si pot fer-ho contentant els seus votants, millor que millor.

Malgrat que el passat 6 de juny entrava en vigor la nova Llei 4/2013, de 4 de juny, de “mesures de fexibilització i foment del mercat del lloguer d’habitatges” que modifica la Llei d’Arrendaments Urbans de 1994, i que des del 31 d’octubre de 2011, mitjançant la Llei 37/2011 es va aprovar una reforma important del procediment judicial per tal d’agilitzar la reclamació de l’impagament del lloguer i el desnonament del llogater morós, els costos de temps i diners que genera al propietari segueixen sent desmotivants. Per aquest motiu, molts petits propietaris, particulars, prefereixen mantenir el seu immoble buit davant d’aquests riscos.

Encara és d’hora per saber a qui s’aplicaria aquesta taxa, si a tot propietari, particulars i empreses, o només a les entitats bancàries i els promotors, que seria el més convenient i eficaç. D’entrada, però, i amb les dades que hem comentat, no sembla que aquesta taxa pugui tenir èxit ni per fomentar el lloguer, ni per recaptar més d’un ciutadà cada dia més empobrit i a qui la pressió fiscal que l’Ajuntament de Terrassa aplica asfixia cada vegada més.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper de novembre de 2013.

Perillen els Jutjats de Terrassa

No és nou que el Sr. Ruiz-Gallardón no gaudeix de gaire simpatia entre els que ens movem en l’àmbit de la Justícia, cartera que dirigeix. I això es deu, principalment, a les reformes que està intentant dur a terme, la major part de les quals, d’esquena a l’opinió experimentada que tenim jutges i magistrats, advocats i procuradors, entre d’altres professionals de la Justícia.

Avui és el torn de la reforma de la Llei de Demarcació i Planta Judicial de 1988, que es troba en fase d’elaboració i que a Terrassa, com a ciutat que no és capital de Província, ens afectaria, i molt, si s’acabés aprovant.

I és que el text de la nova Llei reformarà l’Administració de Justícia tal i com la coneixem avui, canviant l’actual mapa judicial de l’Estat. L’esborrany de la reforma contempla un nou concepte d’organització en el qual la capital de província es converteix en l’epicentre judicial en detriment dels partits judicials que tenim. Els jutjats passaran a traslladar-se a les capitals de Província (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida) amb forma de Tribunals d’Instància, que donaran cobertura a tota la província. Novament, el Ministre del PP, en la línia ideològica del seu partit, aposta per la centralització en detriment de les ciutats allunyades de les capitals, i tot això onejant la bandera del millor aprofitament dels recursos com a excusa, sobretot ara que està de moda la retallada.

És pregunta obligada: què passarà amb els Jutjats que tenim a Terrassa?

Terrassa té uns Jutjats que són l’enveja de molts partits judicials tan propers com els de Rubí i Sabadell. El partit judicial de Terrassa té vuit (8) Jutjats de Primera Instància, quatre (4) Jutjats d’Instrucció, tres (3) Jutjats del Penal, dos (2) Jutjats del Social i un Jutjat de Violència sobre la Dona; i tots ells, malgrat el retard generalitzat que experimenta la Justícia a l’Estat, funcionen dins la normalitat. Tanmateix, si aquesta reforma prospera pot deixar tocat de mort el partit judicial de Terrassa. Bàsicament, si aquesta modificació de la Llei de Demarcació i Planta Judicial prospera tal i com l’hem descrita, el partit judicial de Terrassa podria o bé desaparèixer, o bé mantenir-se però concentrant-lo amb d’altres partits judicials propers amb les conseqüències que això implica.

Potser creuran que sóc alarmista, ja que la reforma encara es troba en fase de Proposta de Llei i poden passar moltes coses en el període de temps des d’ara fins que s’aprovi, però la seva essència acabarà mantenint-se i aquesta implica un perjudici molt gran per al ciutadà, que veu com se l’allunya claríssimament de l’Administració de Justícia, dificultant-li l’accés a la mateixa (s’haurà de desplaçar a la capital de la seva província per litigar); mesura que, juntament amb la Llei de Taxes Judicial, suposa un retrocés del sistema judicial.

576_138209606301_torre_70jpg

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició mensual en paper d’octubre de 2013, tal i com anuncia la seva portada. També a la web es destaca la notícia, que referencia l’article que és publicat aquí.

Mesures tardanes que cal aplaudir

El Ple de l’Ajuntament del passat mes d’abril aprovava per unanimitat la bonificació de la Plusvàlua municipal quan aquesta es meriti a resultes d’una execució hipotecària o d’una dació en pagament.

La Plusvàlua, que tècnicament és l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, és un tribut que s’ha de pagar quan es transmet la propietat d’una finca urbana. Les adjudicacions de finques per part d’un banc que ha executat una hipoteca, o la pròpia dació en pagament per la qual estan lluitant molts col·lectius com la PAH, suposen una transmissió que genera l’obligació de pagar aquest impost, a la qual ha de fer front la persona que transmet (a menys que es tracti d’una herència). En aquests casos, doncs, implica que qui s’ha vist privat del seu habitatge perquè no ha pogut pagar la hipoteca (segurament perquè està a l’atur i sense ingressos), hagi de liquidar aquest impost municipal d’un import sovint força elevat.

Per evitar o frenar la injustícia social que suposa la Plusvàlua en aquests supòsits, gràcies a la consciència de les forces polítiques que integren el Ple de l’Ajuntament de Terrassa, no només es bonificarà la quota de l’impost a aquells que es trobin en aquesta situació, sinó que es sol·licitarà al Govern central que es modifiqui la Llei reguladora de l’impost (que és espanyola) per tal que incorpori aquesta mesura adaptant-se a la realitat social.

Tot i així per més que celebrem la mesura, no podem oblidar-nos de fer-hi crítiques.

En primer lloc, Terrassa no és ni de bon tros pionera en l’aplicació d’aquesta mesura (Barcelona ja fa temps que l’aplica, per exemple), i convé evidenciar que sorprèn, i molt, que una mesura tan necessària arribi tan tard. Les execucions hipotecàries s’han anat succeïnt i augmentant any rere any des que la crisi va esclatar i les bonificacions no es plantegen fins ara; si bé s’ha d’apuntar que en alguns casos s’han concedit ajudes totals o parcials per al pagament, prèvia sol·licitud de l’obligat al pagament i després d’acreditar la seva situació i aportar documentació sobre les seves càrregues familiars, ingressos i despeses.

I per altra banda, seria convenient saber quina reforma proposa l’Ajuntament de la Llei que preveu i regula aquest l’impost (que és espanyola: articles 104 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals): si la d’incloure aquests casos com a exempts, o la de traslladar  l’obligació de pagament a la part adquirent de la finca, és a dir i en la majoria dels casos, als bancs. La meva recomanació es decanta per la segona opció, ja que d’aquesta manera els Ajuntaments es garanteixen seguir percebent els ingressos que els suposa la Plusvàlua.

En resum, cal que aplaudim la iniciativa del Partit Socialista, que és qui va plantejar la proposta, i el suport de la resta de forces del Ple, que en un assumpte tan sensible han sabut posar-se d’acord prioritzant l’interès dels seus ciutadans més afectats per la crisi.

Publicat al Diari “La Torre”.

Els moviments que esperem la ciutadania

A Terrassa, com en la majoria de ciutats catalanes, la crisi no s’atura; i més que donar senyals de millora, la situació empitjora. L’atur augmenta, també ho farà la impossibilitat de les famílies terrassenques de fer front a les seves quotes de la hipoteca i, de retruc, la del nombre d’execucions hipotecàries i desnonaments dels seus habitatges.

Terrassa, des del 2008 i fins el 2011 (són les dades que coneixem a dia d’avui) acumula presentades als Jutjats un total de 2.860 execucions hipotecàries. Volem ser el número 1 en molts aspectes, però no pel que fa a la crisi. I no ens en sortim.

Tanmateix, on podríem destacar i ser pioners és en la justícia social. I per aconseguir-ho, hauríem de tenir un partit judicial que procurés pels seus justiciables més desfavorits. Quina manera millor podria trobar el partit judicial de Terrassa que la d’emular el de Barcelona o el de Toledo? No és envejable que els Jutges de Primera Instància (els civils, els que s’ocupen dels desnonaments per impagament d’hipoteca) d’aquestes ciutats hagin arribat a acords per incorporar ja els efectes de la coneguda i important Sentència del Tribunal de Justícia Europeu contra el sistema hipotecari espanyol i els desnonaments? No és ajudar a la ciutadania donar-li oportunitats a les quals té dret i se li han reconegut des d’Europa?

Per què esperar que la Llei es modifiqui, quan la passivitat dels nostres polítics eternitza cada procés a favor dels bancs i els mercats? Obrir una via per protegir els deutors hipotecaris en el panorama que viu Terrassa, no és cap mala idea. Es tractaria que els Jutjats de Primera Instància de la nostra ciutat arribessin a un acord per aplicar criteris similars als adoptats a Barcelona i Toledo per frenar els desnonaments quan en el préstec hipotecari hi pugui haver clàusules abusives; possibilitar al deutor oposar-se per aquest motiu encara que la Llei no ho contempli.

Faig una crida als nostres jutges de Terrassa per tal que segueixin la línia justa, la que esperem els ciutadans. Perquè els moviments per a un canvi de paradigma no únicament els podem deixar als qui ens governen, sinó que també els poden impulsar els servidors de la Justícia per tal de fer-se més seva aquesta condició.

Publicat al Diari “La Torre” en la seva edició en paper de 27 d’abril de 2013.