FAQ: com puc prevenir un futur feixuc procés d’incapacitació en cas de perdre facultats per qualsevol causa?

Cada vegada vivim més anys. Tanmateix, aquest creixement de l’esperança de vida, sovint, no suposa una vellesa sense complicacions de salut. Entre aquestes malalties que ens poden afectar durant la vellesa hi trobem l’Alzheimer, les demències, el Parkinson, o d’altres situacions que limiten la capacitat mental de la persona. Quan això passa, el govern sobre la nostra persona no es pot assegurar, perdem el que es coneix com la capacitat d’obrar i, per tant, els actes jurídics que realitzem en aquest estat es troben viciats pel que fa al consentiment que hem prestat, a la manifestació de la nostra voluntat.

El Dret s’ha ocupat ja des de temps remots (el Dret Romà, per exemple) de regular la situació d’incapacitat de les persones a través de figures com la tutela. La tutela és una institució que preveuen tant el Codi Civil espanyol, com el Codi Civil català. Segons ambdues lleis, la constitució de la tutela requreix d’un procediment judicial d’incapacitació de la persona, i per tant no és immediata, sinó que ha de seguir un tràmit judicial taxat i rigorós en què intervé també el Ministeri Fiscal.

La qüestió que ens plantegem avui és: en cas de quedar afectats per una malaltia o lesió que ens impedeix el nostre propi govern, sempre i en tot cas es necessitarà acudir a un procediment judicial d’incapacitació per constituir la tutela o hi ha alguna manera d’evitar-ho?

Doncs bé, segons el Codi Civil català, la resposta a aquesta pregunta és que hi ha una manera d’evitar-ho. Com?

El seu article 222-2 preveu una figura que estalvia molts maldecaps a les famílies: l’autotutela o poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat. Es tracta de la possibilitat que un mateix té d’atorgar un poder (per tant, davant notari i en escriptura pública) a favor d’una persona perquè tingui cura dels seus interessos, en previsió de patir una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic que no el permeti governar-se a sí mateix. Aquest poder pot decidir qui l’atorgui, si vol que produeixi efectes des de l’atorgament, o bé a partir d’unes circumstàncies que es determinin al poder.

És clar que si tothom conegués aquesta figura, les famílies catalanes patirien menys quan es produeixen situacions que limiten la capacitat dels seus familiars més pròxim. El cop que representa saber que un pare o mare, avi o àvia, no pot governar-se per ell o ella mateixa per una malaltia o lesió que limita les capacitats cognitives, no te’l treu ningú. Però l’autotutela apaivaga les conseqüències de la malaltia pel que fa al dia a dia de la persona: retirada de diners dels comptes corrents de l’incapaç per fer front a pagaments de les seves necessitats bàsiques o d’assistència, acceptació d’herències de cònjuges o altres familiars, administració del patrimoni, etc.

Per aquests motius és tan important saber que l’autotutela existeix i que si un és previsor, pot estalviar molts maldecaps als seus familiars.